Interactivitat

La interactivitat és la comunicació entre subjectes i objectes, sempre i quan hi hagi una resposta. Li donem una ordre a l’ordinador i respon d’alguna manera.

Principalment, els ordinadors eren màquines pensades per fer càlculs però més tard  han esdevingut màquines per comunicar-nos.

Quan llegim un llibre, obtenim la informació d'una manera seguida, una frase després de l'altre i una pàgina després de l'altra. Però hi ha altres maneres d'organitzar i mostrar la informació: podem fer que els conceptes siguin en llocs diferents als quals s'hi arriba automàticament (si un vol) a través d'uns punts de connexió. 

Aquest va ser el model proposat pel nord-americà Vannevar Bush a mitjans del s.XX per millorar la comunicació científica. Segons Bush calia operar segons ho fa la ment humana, per associació d'idees. Fins i tot, va imaginar una màquina per posar-ho en pràctica. Però la tecnologia de l'època no permetia fer-la realitat Els ordinadors, que tot just acabaven d'aparèixer, eren aparells costosos, complicats d'utilitzar i només entenien de números. Amb el temps, però, això va canviar. Els ordinadors van començar a treballar amb textos, després amb sons i més tard amb imatges.

Ted Nelson, va elaborar un projecte anomenat Xanadu: una xarxa com Internet però 30 anys abans. Xanadu tampoc va arribar a fer-se realitat però va donar lloc a diverses innovacions. Per exemple:

• El terme d'hipertext per designar el nou model de la informació relacionada. Permet accedir a altres textos amb un click, pot enllaçar part dels postres textos amb altres textos que estan ubicats a un altre lloc.
• El terme hipermèdia quan a més a més de text hi ha sons, imatges i animacions. Els elements o nusos es relacionen entre sí mitjançant els enllaços. Tot plegat té forma d'una xarxa que al seu torn es pot connectar amb altres xarxes. 

Les idees eren clares però hi faltava la tecnologia que les suportés. Aleshores, un equip d'investigadors encapçalat per Douglas Engelbart va fer una colla d'invents crucials. Per exemple:

• El ratolí: un dispositiu que permetia una comunicació d'anada i de tornada amb l'ordinador (comunicació interactiva). Va definir també com s'havia de produir aquesta comunicació interactiva, a base de grafismes i símbols visuals.

Els primers hipermèdia o programes interactius, van aparèixer als anys 90 sobre CD-Rom, un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'imatges i músiques. Bona part d'aquests primers interactius tenien propòsits educatius.

A diferència d'un llibre, que només es pot mirar d'una manera, el CD-Rom es pot recórrer de diverses maneres. Explorant uns escenaris, descobrint uns vídeos a partir d'una cronologia, buscant en un índex,...

Però els programes interactius de més impacte van ser els videojocs. En pocs anys es van convertir en un entreteniment de gran consum. Els videojocs, aprofiten com cap altre gènere les millors qualitats de la interactivitat:

• visualitat
• sonoritat
• moviment
• acció
• reflexió
• participació

·       

En un CD-Rom la interacció és d'una persona amb ella mateixa. Però amb la xarxa Internet l’interacció es pot realitzar amb altres persones, per exemple, intercanviant missatges, treballant en equip, compartint interessos,... De manera que, a més de tenir aplicacions educatives i lúdiques, la interacció amb els ordinadors, en té de socials i comercials.

La clau d'un interactiu és la interfície:

• Conjunt de grafismes, imatges i enllaços que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.
• Una bona interfície convida a interactuar, no només a mirar, i procura que l'experiència interactiva sigui senzilla i intuïtiva.

Un parell d’elements claus a conèixer són:

•       Hardware: tot allò dur, el maquinari. Distingim entre:

o   Màquina en sí: capsa que conté el disc dur, la memòria, els altaveus interns,... Inclou tota la maquinària per fer funcionar l’ordinador.

o   Periferis: elements per connectar amb l’ordinador que ens permeten accedir a l’ordinador i que l’ordinador arribi a nosaltres. Per exemple: pantalla, ratolí, impressora, altaveus,... Distingim entre:

- Periferi de connexió de sortida

- Periferi de connexió d’entrada

•             Software: Tots els programes. Primers llocs on s’enregistrava la informació: disquets floppy.

Tota aquesta informació ha estat obtinguda del següent vídeo i dels apunts de classe. A més a més, el vídeo ha estat extret de la web Edu3.cat.

 

Per inserir un vídeo al nostre bloc des d'una pàgina web, hem de clicar a "embedir", allà ens dona un codi i l'opció de còpia del codi. Copiem el codi i l'inserim al nostre bloc allà on posa "MODIFICA HTML", un cop inserit podem canviar les mides de forma proporcional. Hem de modificar l'amplada (width) i l'alçada (heigh) els 2 cops que apareix al codi. Normalment s'acostuma a posar una amplada de 400 píxels.

Quan enganxem un codi hem de vigilar que comenci amb el símbol < i al final es tanqui amb el símbol >.

Amb aquest vídeo ens hem fet una primera idea de com funciona Internet i tots aquests elements interactius que conté un ordinador. Està explicat de forma educativa i molt didàctica, per tant, això fa que s'entengui molt bé. En cas que s'hagués de tractar aquest tema en una aula, seria un bon vídeo per mostrar.

Tota aquesta informació ha estat extreta dels apunts presos a classe i del vídeo explicatiu sobre la interactivitat adjuntat. Els apunts pertanyen a l'assignatura de G.TIC que s'estudia al Primer Semestre del Primer curs d'Educació Infantil. Universitat Blanquerna de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport; Ramon Llull.