Treball col·laboratiu: documents de Google

Sovint quan fem un treball en grup tendim a dividir-lo, repartir les parts i fer-ho per separat. D'aquesta forma no tenim un concepte de cadascuna de les parts i ens perdem part de la informació global. En un bon treball en grup és essencial la interacció entre els membres del grup, així s'aporten idees i es prenen decisions conjuntament, per tant, es fa un aprenentatge compartit i conjunt. 

Tenim una sèrie de recursos que ens faciliten la feina alhora de fer un treball col·laboratiu, aquests formen part de les TIC.

Entre d'altres trobem Google Docs, que ens permet crear gratuïtament i en línia documents de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Amb aquesta aplicació pots treballar en línia un document, sense haver de preocupar-te per guardar-lo (perquè es guarda automàticament dins de l'adreça de gmail) i sense haver de comprar un programa de pagament. Nomes es necessita disposar d'un compte de gmail.


Dins del document trobem diferents apartats:

• Títol
• Propietari
• Darrera modificació

A més, si es tracta d'un treball en grup, pots treballar amb els components d'aquest sobre el mateix document, només l’has de compartir de manera que tots puguin editar. També podem pujar arxius no fets amb Google Docs per guardar-los, o podem compartir-los per tal que tots els del grup puguin tenir el treball i puguin editar-lo. Hi ha diverses maneres de compartir el document:

• Tots els usuaris amb enllaç
• Publica al web
• Privat (tu esculls qui vols que ho pugui veure, es poden posar tantes persones com vulguis)

També pots donar diferents opcions alhora d'editar sobre el document:

• Pot editar
• Pot comentar
• Pot visualitzar

Google Docs és una eina molt útil, sobre tot a l'escola i a la vida universitària. És una eina que permet fer que els alumnes tinguin una visió complerta del treball en grup i no només es fixin en la seva part. També facilita molt alhora de fer els treballs perquè poden treballar tots els membres del grup alhora sense importar la distància, així no han de quedar per posar-se d'acord, ni han d'esperar-se per tenir la versió actualitzada ja que s'actualitza automàticament

Aquesta informació s’ha extret dels apunts presos a classe i de l’entrada sobre Treballs col·laboratius: documents de Google al bloc de l’assignatura de G. TIC que pertany al Primer Semestre del Primer curs d’Educació Infantil. Universitat Blanquerna de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport; Ramon Llull.

Les presentacions a l'Educació

Actualment és pràcticament impossible veure a algun mestre que no faci ús d'algun recurs tecnològic. Des de principis de l'ensenyament van anar apareixent elements que el professor utilitzava per donar-se a entendre, les pissarres en són un exemple. A mesura que ha anat passant el temps han sorgit les anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i aquestes han aportat nous elements com els ordinadors, les pantalles digitals, programes educatius, processadors de textos, etcètera. Entre aquests s'hi troben programes per a fer presentacions, com Power Point, on l'orador va mostrant tots els punts destacats de la seva exposició a través d'una presentació.

Microsoft Power Point és un programa de presentacions integrat al paquet Microsoft Office i la seva primera versió va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. No obstant, no és la primera eina utilitzada per la transmissió de continguts, fins ara, hi havia hagut altres recursos com: pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etcètera. També trobem altres programes per a crear presentacions, com per exemple: l’Impress, el servei on-line Google Docs o les aplicacions Slide Share i Slideboom (permeten penjar a internet presentacions fetes en PowerPoint).

Els principals elements que intervenen alhora de construir una presentació són:

1. Les diapositives (eix central dels programes de creació de presentacions)
2. Dins d’aquestes hi col·loquem els objectes (textos, imatges i vídeos) 
3. Un conjunt de diapositives formen una presentació 
4. També hi trobem les transicions (l’efecte visual o sonor que s’estableix entre diapositives),
5. Les animacions (l’efecte visual o sonor que s’estableix als objectes)
6. Les accions (conjunt de moviments que executem quan fem clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte).

Com hem dit abans, Power Point es presenta com una eina nova però, en realitat, no és més que la presentació dels antics recursos sota una nova forma. No s’han sabut resoldre els problemes en la manera d’utilitzar aquests recursos, s’han donat solucions però no s’apliquen. Alguna d’aquestes solucions i propostes les podem trobar a la lectura de Jordi Simón i Llovet.

En aquesta lectura es fa un recull sobre els avantatges i inconvenients en els dos tipus d’ús de les presentacions: l’ús més tradicional i el més creatiu.

En l’ús tradicional el principal inconvenient és que està encaminat a establir un tipus de discurs de traspàs entre l’orador i el públic, per això cal utilitzar una metodologia precisa i molt concreta; l’únic objectiu és transmetre de manera ordenada i clara una informació concreta als alumnes i això s’aconsegueix mitjançant la selecció, anàlisi i síntesis d’aquesta.

Les presentacions d’ús creatiu, en canvi, tenen un abans i un després per part de l’alumne i el professor, provoquen interacció, incorporen elements propis del llenguatge audiovisual, faciliten l’aprenentatge en el que s’ha de cooperar, afavoreixen la síntesi i reflexió dels continguts i, sobretot, flexibilitzen el discurs de l’educador. Utilitza les presentacions per motivar, interactuar i emocionar. L’ús creatiu fuig del discurs lineal, no té un discurs prefixa’t; es tracta de construir entre tots, que siguin els alumnes qui creïn els esquemes, utilitzar recursos multimedials, vídeos i imatges.

Quan parlem de presentacions a l'educació plantegem tres preguntes fonamentals.

1. La primera, si sempre que parlem de presentacions en educació això implica una metodologia fixada per a la transmissió de conexiements de l'orador a l'alumne. 
2. La segona, si es pot fer un mal ús de les presentacions. 
3. La tercera, si utilitzar presentacions és un benefici per l'aprenentatge de l'alumne.

Com hem comprovat a la lectura de Jordi Simón i Llovet, responent a la primera pregunta podem dir que no sempre que parlem de presentacions en educació això implica una metodologia fixada, és només un tipus de presentacions. Pel que fa a la segona pregunta la resposta és sí, clar que se’n pot fer un mal ús i de fet se’n fa i molt. Finalment, la resposta a l'última de les preguntes és que sempre utilitzar presentacions ha de ser un benefici per l’aprenentatge de l’alumne, si no fos així s’estaria fent un mal ús d’aquesta eina.

Per acabar podríem dir que cal, per tant, ser una mica més creatiu i flexible per part del professor alhora de donar classe i, sobretot, pensar més en l’alumne i la manera més fàcil per aquest d’aprendre.


També cal afegir que és una sort disposar d'aquest tipus de programes perquè ajuden tant en l'explicació del mestre com en l'aprenentatge del nen. També és una eina molt útil per fomentar el treball en grup i l'expressió oral. Fer una presentació d'un treball en públic regeix implicació, col·laboració i coordinació de cadascun dels components del grup. No obstant això, no només es pot fer servir per fer treballs sinó que també pot ser una eina d'estudi. Els alumnes poden fer els seus esquemes amb powerpoint per estudiar, així seria una maner d'assimilar més fàcilment els conceptes perquè els veurien més clars i ordenats.

Realització d’aquesta entrada amb l’ajuda de la lectura de Jordi Simón i amb l’entrada sobre presentacions a l’educació al bloc de l’assignatura de G.TIC que pertany al Primer Semestre del Primer curs de Grau en Educació Infantil. Universitat Blanquerna de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport; Ramon Llull.